L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE AL CARRER PETRITXOL

El 23 setembre 1956, s'inaugurava un plafó de ceràmica al carrer Petritzol on s'explicava l'argument de L'Auca del Senyor Esteve. L'autor de la ceràmica és Josep Aguadé, que va utilitzar els dibuixos originals de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. En total són 28 plafons.


Quan naixia l'Estevet no feia calor ni fret.
El pesen ab la romana y el miden ab mitja cana.
Entre el trànsit comercial va a la pila baptismal.
Per celebrar el naixement repinten l'establiment.
L'Estevet té per juguetes les capses de fils y vetes.
Li omplen de fideus el pap y de números el cap.
Fa pedrades ab prudencia i va agafant esperiencia.
El noy es tan comerciant que va la casa endevant.
Veu l'Estevet una dona ... si que l'avem feta bona.
L'Estevet molt diligent ja prepara el casament.
Es declara així com cal al jardí del General.
El casen a Sant Calgat ab pau i tranquilitat.
Es la senyora Tomasa una dona de sa casa.
Per fer creixer la botiga treballen com la formiga.
Van a fer una costellada a la Montanya Pelada.
Y els dona nostre Senyór un fruit de benedicció.
El bon Ramonet creixia rodejat de merceria.
Li carregen un moltó per anar a la processó.
Per les ideas del fill La Puntual corra perill.
Mort el padrí de l'Esteve y el ploren ... á casa seva.
La Puntual va fentse amunt pels consells d'aquell difunt.
El nostre betas y fils honra els cálculs mercantils.
Com que no té cap desgracia se compra una torre .... a Gracia.
Amenasa á la Puntual un daltabaix molt formal.
Per no pensar en la tragedia van anar un dia a comedia.
Aquell temporal esclata y no queda ni una rata.
Y aqui s'acaba l'historia Nostre Sinyó'l tingui en gloria.

1908, AIXÍ HO VEUEN I AIXÍ HO VEIEM

Picarol va dibuixar La novel·la del terrorisme (publicat a L'Esquella de la Torratxa, el 27 de març de 1908), dues visions oposades de Barcelona. Aquí tal com la veuen a l'estranger.

"Barcelona tal com la veiem nosaltres".

VUIT PARELLES AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRES


Després de construir la residència que l'industrial Manuel de Quadras i Feliu, baró de Quadras, tenia a Massanes (a la comarca de La Selva), Josep Puig i Cadafalch va remodelar, entre 1904 i 1906,  la residència  que la família havia adquirit a la Diagonal de Barcelona.
L'arquitecte va usar el seu repertori formal habitual en aquells anys. S'inspirava en l'arquitectura gòtica del nord d'Europa. La seva feina va contar amb la col·laboració dels millors artistes del moment, entre ells els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Destaca especialment la façana que dona a la Diagonal 373 amb una galeria al principal on es succeeixen vuit arcs, cadascún dels quals coronat per un  grup escultòric on hi apareixen parelles amb indumentària medieval. Són vuit delicades escultures que es troben entre les més elegants del modernisme.
































L'AUCA DEL CARRER PETRITXOL

El petit carrer de Petrixol és un dels més agradables de Barcelona.
Va ser el primer carrer peatonal de la ciutat, i només hi passen persones des de 1959.
També és el carrer més dolç de la ciutat, allà podem prendre xocolata a les més clàssiques Granja La Pallaresa o a La Dulcinea o a les més modernes.
I sens dubte ens deleiterem admirant la història i les curiositats del carrer explicada amb ceràmiques. Diuen que Petritxol és un carrer amb memòria. D'entre les plaques que informen del seu veïnat, de les costums i dels consells, sempre m'han semblat delicioses les que reflecteixen les vinyetes de l'auca del carrer. Són en total quinze plaques que ens parlen del passat.