UNA MURALLA ROMANA QUE SÓN DUES

La Muralla romana de Barcelona és el monument més antic dels que podem gaudir. Només hem de fer una passejada sortint de la Plaça Nova i seguint pels de de Tapineria, plaça del’Àngel, Sotstinent Navarro, Pom d’Or, plaça del Traginers, Correu Vell, Regomir, Calella, Comtesa de Sobradiel, Avinyó, Banys Nou i la Palla; al final d’aquest trajecte haurem arribat al punt de partida que també és el d’arribada d’aquest itinerari. Veurem bona part del recinte romà que va sortir a la llum a principis del segle XX quan es va produir l’obertura de la Via Laietana que va deixar accessible la meitat del conjunt. L’altra meitat havia desaparegut uns decennis abans  quan foren enderrocats el Castell Nou, el Palau Reial menor i el Convent de l’ensenyança. La part conservada que trobem al costat de la Via Laietana havia quedat oculta sota les edificacions que es van adossar-hi al llarg dels anys i amb els enderrocs que comencen a fer-se el 1908 comença a veure’s aquella part antiga que es neteja i es monumentalitza.
Coses curioses, enderrocant apareixia la ciutat més antiga i Barcelona recuperava el passat. 


Però de la muralla cal saber, apart del recorregut i de la història de la seva desaparició, ocultament i recuperació, que quan parlem de muralla, en singular, no som gaire fidels a la veritat. Hauríem de parlar de muralles, en plural. Quan els romans decideixen fundar la petita colònia Iulia Agusta Faventia Paterna Barcino a finals del segle I aC van fer una muralla. La motivació per fundar una nova ciutat era econòmica, als peus de Montjuïc sembla hi havia un port natural d’on sortien les mercaderies cap a la metròpoli (cereal, vi, salaó de peix, el garum) i s’havia de fer un control ferri d’aquest tràfic i quina cosa millor per això que fundar una ciutat. Naixia així una ciutat dues vegades mil·lenària.  Es va triar un lloc estratègic, una petita elevació de terreny i es va envoltar d’un senzill mur, la nostra primera muralla. Passats tres segles, comença a perillar la tranquil·litat de Barcelona amb l’amenaça dels pobles bàrbars i les autoritats pensen que cal un nou recinte més sòlid. Així doblaran les muralles. A la cara externa del primitiu recinte s’afegeix un segon amb pedra de major dimensions i 78 torres. L’espai entre la primera i la segona muralla es reomplirà amb material reaprofitat: estàtues, restes arquitectòniques varies, pedres, sorra ... alguns d’ells s’exposen al MUHBA.