ELS NEGOCIS DE DON ANTONIO LÓPEZ, MARQUÉS DE COMILLAS

Dels monuments barcelonins el que té pitjor premsa és el dedicat a l'insigne Antonio López y López, marqués de Comillas y Grande de España. Antonio López va ser un dels grans homes de negocis de la seva època, una persona amb un passat fosc vinculat al tràfic d'esclaus. Per aquest motiu el monument va ser batejat pels ciutadans com El negro Domingo.
Antonio López va néixer pobre a Comillas el 1817 i va morir, immensament ric, a Barcelona el 1883. Poc després de la seva desaparició, la ciutat va voler recordar-lo amb aquest monument que va començar a aixecar-se per la Mercè, el 24 de setembre, del 1883 (havia mort a mitjans de gener d'aquell any) i es va inaugurar solemnement el 13 de setembre de l'any següent.
Estava situat al mig del passeig d'Isabel II, i a tocar del port, espai vinculat als seus negocis. Després de l'obertura de la Via Laietana i de l'enderroc de l'antic convent de Sant Sebastià, el monument es va traslladar al lloc que ara ocupa, uns metres més amunt del seu emplaçament original. Coincidint amb aquest canvi també es va refer l'estàtua del marquès que havia estat enderrocada en temps de la guerra civil quan no es va tenir gens de miraments amb el personatge que simbolitzava el pitjor de la societat burgesa contra la que es lluitava. L'encarregat de la restitució fou el prolífic Frederic Marès.
Per aixecar el monument es va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres la concepció general i una imatge del marquès que el coronés a Venanci Vallmitjana i Barbany. Sota de l'escultura, a cadascuna de les cares del monument, hi ha un relleu fet per alguns dels millors escultors del seu moment. Són quatre al·legories dels negocis del marquès que converteixen el monument en una de les peces més destacades de l'art públic de la ciutat. Com bé han assenyalat els estudiosos el més important no és la imatge del homenatjat sinó les seves gestes, el que vol recordar-se és el que va fer el marquès i això és el que s'explica en aquests quatre relleus:

Al·legoria del Banco de Crédito Mercantil y al Banco Hispano Colonial, realitzat per Lluis Puiggener.

Al·legoria de la unió de ferrocarrils amb França, realitzat per Joan Roig i Soler.

Al·legoria de la Compañía Transatlántica Española de Rossend Nobas

Al·legoria de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, realitzat per Francesc Pagès.